Bé, aquesta setmana em despedeixo dels meus Voluntaris de L'Hospitalet, i dic meus perquè en 6 mesos que he estat a l'oficina m'han estimat, m'han valorat i jo espero haber correspós en tots aquests sentiments cap a ells.
Trobaré a faltar a cadascún d'ells tant els que he vist més per l'oficina com els que només els he sentit la veu per telèfon o als que només he vist a les fotografies preparant la nit del voluntari de l'any (que, per cert, ens ho vam passar genial!!! i tot va sortir rodó).
Sé que ens continuarem veient perquè sé on esteu i en quant pugui m'escaparé a fer-vos una visiteta, a veure si tira endavant la carrossa de reis amb l'enorme bossa de caramels que hem fet, si l'obra de teatre la representeu estaré a primera fila per aplaudir-vos, i tantes i tantes coses com feu...
Em va costat molt acceptar l'oferta de treball que m'oferia l'Ajuntament perquè deixava enrera unes persones meravelloses a l'ambulatori del carrer Manso aprop del Paral.lel i la primera entrevista que vaig tenir va ser amb el Miguel Ángel, ell m'explicava el que era l'oficina de Voluntaris, quan es va crear... (i tot això jo amb el nerviosisme intern de ser el meu primer dia) fins que em va dir... "has de tenir en compte que no és un treball de funcionari-oficinista sinó que és un treball diferent més encarat a la gent i als propis voluntaris". Jo la veritat que me'l mirava una mica extranyada però ara després d'haver compartit tant amb vosaltres com entenc aquelles paraules. I tant que no és un treball d'oficina sinó que és un treball de relació íntima amb tots vosaltres i on has de conèixer cadascún dels caràcters de les persones e intentar donar-lis el millor de tú. I per això us emporteu tots (i no vull dir noms en concret perquè vull englobar-vos a tots) un trosset del meu petit cor.
