Ara m'estava donant compte que no habia escrit cap entrada del blog en català, així que aquesta on parlaré del meu nou nebot és el moment ideal per fer-ho!
Ja el tenim aquí; tot va començar dijous quan la Montse tenia dolors i dolors durant tota la tarda i li deiem la Mònica i jo que baixés al metge que ja estava arribant l'hora... ella es resistia i no volia anar a l'hospital, crec que perquè ja s'imaginava que se la quedarien i que el moment del part estava proper i això a ella l'amoïnava i la feia patir... però per fi van entrar en raó per la nit i a les 21 hrs baixaven d'Olesa cap a Barcelona... a les 23 vam pujar a veure'ls quan ja estaven a una habitació (la 324 del Sagrat Cor) encara que ella no volia "quina vergonya" ens deia a la meva mare i a la Mònica i a mi... no pujeu que no es sent cap soroll per aquí i com vingueu vosaltres fareu un xivarri que veureu... però no li vam fer cas i vam anar... només volíem fer-li un petonet de bona nit i desitjar-li que tot anés bé.
Després de deixar-los a les 12 de la nit, sabíem que d'aquella nit no passaria i ja coneixeríem l'Aleix.
Efectivament, a les 2 de la matinada li posaven l'epidural i ales 5.45 naixia l'Aleix amb 3.800 kg.
I nosaltres ens teníem que esperar al matí per coneixe'l... mira que nèixer a aquestes hores!!!!
Quan vam arribar al matí del divendres vam veure un nen molt maco, amb les galtes rosades rosades i que plorava superpoc. Ara a veure com s'acoplen a la vida diaria amb ell, segur que de meravella!!!!!!!!!!! FELICITATS!!!!!!!!
2 comentarios:
jajajaja, quina vergonya ara sortir al teu blog! l'Aleix segueix igual de guapo i bo que el primer dia, i us estima molt, titos!!!
muchas felicidades, por ser tia otra vez jejejeej, ya he visto las fotos como se os cae la babilla jajajajaj.
Tu has visto la historia de P pinto. hay te dice como te hacen tralari tralari tralara tralara jejejejeej.
bueno fuera bromas me alegroun monton porese sobrinico tan guapo.
saludos
Publicar un comentario